lunes, 9 de octubre de 2017

Nota de premsa de la PAH de l'Escala


NOTA DE PREMSA. RELACIONS PAH – AJUNTAMENT DE L’ESCALA


L’Ajuntament de l’Escala, després de mesos d’incompliment de les reunions pactades i de promeses propagandístiques com els 60 habitatges, d’insensibilitat davant del que representa per a una família estar en una situació il·legal i del que suposa pel desenvolupament de la personalitat dels nens estar estigmatitzats com a diferents per ser ocupes, ens va convocar a una reunió amb l’Alcalde. Prèviament, se n’havien saltat quatre. Després de la reunió subcontractà la part d’Habitatge dels Serveis Socials a l’empresa SER.GI. Aquesta va proposar celebrar una xerrada-debat a la Sala d’Actes de l’Ajuntament el passat 27 de juny, explicant el diagnòstic i el pla d’actuació del tema de l’habitatge al nostre poble. El consistori ho va rebutjar enèrgicament i va dir que es faria després de l’estiu. Ha passat l’estiu i el problema continua agreujant-se. Actualment s’estan finalitzant els lloguers socials dels bancs aconseguits fa tres anys. De manera que les entitats bancàries estan notificant a les famílies – que segueixen en situació de vulnerabilitat – que si no paguen a preu de mercat seran llançats al carrer.

El dimecres 27 de setembre va tenir lloc una Mesa d’Habitatge. De part de les entitats, hi assistiren representants de la PAH i de Càritas, i de la part de l’Ajuntament el Secretari per aixecar acta, la regidora de Serveis Socials, el regidor d’Habitatge i la treballadora de SER.GI. Sabem que els dos regidors no tenen capacitat de decisió (un grup del poble va demanar la dimissió d’ambdós fa un temps i la PAH s’hi va adherir), i com es va demostrar amb la xerrada-debat, a SER.GI no li fan cas. Davant la no assistència de l’Alcalde els representants de la PAH abandonarem la reunió.

És intolerable que l’Ajuntament de l’Escala tingui com a mínim quatre habitatges de la seva propietat i que no els posi a lloguer «perquè no estan en condicions». La seva obligació és posar-los en condicions (Llei 18/2007, art. 5. - funció social de la propietat, art. 30. - deure de conservació i rehabilitació de l’habitatge). Tampoc ha complert ni utilitzat les eines jurídiques següents:

- Llei 18/2007
- Llei 22/2010
- Decret 141/2012
- Decret 75/2014
- Llei 1/2015
- Llei 14/2015
- Llei 24/2015
- Llei 4/2016 (substitueix els articles suspesos de la 24/2015)

Davant de tots aquests fets, la PAH ha decidit:

- Demanar la dimissió de la regidora de Serveis Socials i del regidor d’Habitatge.
- Només assessorarem (no actuarem) en cas d’ocupació de pisos buits de bancs, atès que no volem fer la feina a l’Ajuntament.
- En els propers llançaments de persones en risc d’exclusió social, si no hi ha habitatge municipal, donarem suport a ocupar edificis públics i en cas de conflicte amb la Policia estarem al costat dels llançats assumint totes les conseqüències.
- Portarem a terme accions de desobediència i manifestació per sorpresa, que molesti al Govern municipal.
- Només acudirem a una Mesa d’Habitatge si hi ha l’Alcalde o una persona amb poder de decidir i si prèviament l’Alcalde ha signat un document en el que es comprometi a que cap escalenc es quedarà sense habitatge. Descartem hostals i pensions.

1 d’octubre 2017 ¡Volem decidir també els drets socials!

La PAH de l’Escala.




miércoles, 23 de agosto de 2017

Els psiquiatres, els polítics i els que manen de veritat

Totes les persones tenim una personalitat. Des de la psiquiatria s'estudien els Trastorns de la Personalitat que son 1) el paranoide, 2) l'esquizoide, 3) el disocial, 4) el de inestabilitat emocional (impulsiu o límit), 5) l'histriònic 6)l’obsessiu, 7) l’ansiós, 8) el dependent i es pot afegir un calaix de sastre de trastorns específics (trastorn narcisista) i amb els inespecífics (Classificació Internacional de Malalties -10, Trastorns mentals i del comportament).

Un grup de 35 psiquiatres de EE.UU. han enviat una carta al "New York Times" alertant “dels greus problemes d'estabilitat emocional" del president Trump. Tot això sense haver-lo visitat mai i trencant la Regla Goldwater de 1973 establerta a EE.UU. desprès que el candidat Goldwater va ser considerat inapte per ser president del país per més de 1.000 psiquiatres que no l’havien visitat mai.

Últimament un diari espanyol han entrevistat al Dr,  Rojas Marcos, psiquiatre, que treballa des de fa molts anys a EE.UU, i a la pregunta de com veu al sr. Trump no fa cap diagnòstic i es limita a donar una opinió sense connotacions psiquiàtriques. Això es el correcte.

Fa anys un psiquiatre català famós, va fer per TV un diagnòstic de Sadam Hussein quan encara era viu. No recordo que va dir però si que parlava com psiquiatre i em va sorprendre que aquest professional, a qui conec, ho fes.

Sabem de la relació de Churchill, Bush fill i Boris Yeltsin amb l’alcohol. Hitler (era) i Trump (és) abstemi.

Lo de Clinton amb la becaria. Abans a Espanya es deia estupro, i ara pot ser abús sexual art. 181.3 del Codi Penal “....quan el consentiment s’obtingui fent prevaldre una situació de superioritat manifesta del responsable  sobre la víctima”. President/becària.

De la cortisona que prenia John Kennedy per la malaltia d’Addison i que aquest medicament pot provocar hipomania, amb hiperactivitat i hipersexualitat.

El coronel Gadafi, amb els seus vestits, barrets, ulleres i les seves amazones envoltant-lo. No seria difícil de posar-li també un trastorn de personalitat molt corrent.

Hitler que prenia 40 comprimits diaris, entre ells amfetamines, segons els escrits del seu metge Morell. Però no sabem l’efecte sobre les seves decisions.

Berlusconi amb el  seu “bunga bunga”. Empresari d’èxit i president del govern italià una colla d’anys.

Podria continuar, però el que vull dir es que la Psiquiatria, i per tant els psiquiatres no poden desqualificar un polític que encara viu, i utilitzant la psiquiatria ( en minúscula) per desqualificar-lo. No es la seva feina.

Al mon esta ple de persones especials, suposant que totes les persones no siguem especials i no tinguem les nostres coses que o bé es veuen des de l’exterior o no es veuen però nosaltres les sentim.

Jo no em preocuparia massa de la part psiquiàtrica de Trump, que a lo millor no te cap diagnòstic, cosa difícil a EE.UU amb el nou DSM-V, i si el té no ho sabem i que molts grans governants, artistes i empresaris d’èxit i científics ( John Nash) han tingut problemes i han tirat endavant fent bones coses.

A mi no em fa por Trump. Amb fa por el sistema polític neoliberal del que sembla no tinguem alternativa excepte la Renda Bàsica Universal que no és ni molt menys la solució del problema.

En resum, aquesta gent no mana, els que manen son els  promotors del sistema neoliberal que tenim avui al mon i que els hi dona un rendiment increïble (222 milions d’euros per un jugador de futbol). El Sr. Trump no pot accionar el botó vermell, si no te el permís de l’elit que mana. Abans el matarien, simulant un accident o amb un instrument com en Lee Harvey Oswald en el cas Kennedy. 

agost 2017


lunes, 21 de agosto de 2017

Tots som escalencs ? O tenia raò George Orwell?

El 10 de juliol passat, vaig agafar “vacances” fins passat l’estiu en la meva col·laboració amb la Plataforma Afectats Hipoteca de l’Escala (PAH)  per discrepàncies amb les relacions amb l’Ajuntament, sobretot amb la Mesa d’Habitatge. També per considerar innecessària l’externalització dels Serveis Socials en el tema de l’habitatge, contractant la Fundació SER·GI.

Estic convençut que el consistori alguna cosa farà que puguem aplaudir” deia en la nota del 10 juliol, amb referia durant l’estiu.

Han passat tres setmanes del mes d’agost i de moment tot continua igual, però encara estem a l’estiu.

“ Insensibilitat de lo que representa per una família estar en una situació il·legal, lo que representa pels menors d’edat davant els seus companys. Ser ocupa es ser “diferent”. Això deia en la meva nota en que agafava vacances.

Desprès d’uns  fets que ens porten a tots a pensar en una bona integració de persones que venen d’altres països i evitar guetos, la reflexió pot ser: què hagués passat si els cognoms de les persones que estan en la il·legalitat al nostre poble fossin: Piqué, Vidal, Alba, Busquets, Masip, Deulofeu, Suárez o Samper. En cavi que passa si els cognoms son: Munir, Turan, Bounou, Moussa, Djetei, Omar, Andzouana o Uche ?

No crec que haguéssim esperat “passat l’estiu” per començar a solucionar el problema, tenint el poble centenars de habitatges buits tot l’any propietat de bancs i alguns habitatges propietat de l’Ajuntament.



agost 2017

jueves, 17 de agosto de 2017

Els meus referendums.Addenda

Oblidava el Referèndum Espanyol sobre la Constitució Europea del any 2005 i el Referèndum Català sobre l'Estatut de Catalunya el 2006. En els dos amb vaig abstenir per indiferència.

agost 2017

miércoles, 9 de agosto de 2017

Els meus referèndums

A la meva vida he tingut tres ocasions de votar en un referèndum: al 1978 el de la Constitució Espanyola, el 1985 en el de l’OTAN i el 9-N el 2014. En les tres ocasions no vaig votar, em vaig abstenir.

La abstenció sempre es un mecanisme opac, que pot ser degut a diferents motivacions.

La Constitució, era un cop acabada la dictadura, amb el suport del Partit Comunista que havia sigut legalitzat i del que era, com a mínim simpatitzant, i crec que fins i tot militant  tot i que mai vaig tenir el carnet del PSUC. Estava satisfet pel tema de “regions i nacionalitats”, per l’ús social en últim termini de la propietat, pel dret al treball, a la vaga i per altres raons similars. Però el fet de la Monarquia i del Monarca franquista no ho podia acceptar. I la llei del mínim esforç em va portar a l’abstenció i no al vot en blanc o el vot nul. No va ser una abstenció bel·ligerant ni indiferent.

L’OTAN, “de entrada no” havia dit Felipe Gonzalez. Jo havia fet tot el possible per obtenir l’exclusió del Servei Militar per motius de salut (un varicocele que encara conservo i que mai m’ha molestat). Al cap d’un o dos mesos al Hospital Militar de Zaragoza ho vaig aconseguir (“inútil temporal”). I encara en l’època franquista però prop dels 30 anys a la Clínica Militar de Girona vaig passar a “inútil total”. De fet no vaig enganyar ni al uròleg de Zaragoza ni al tinent coronel ( o comandant) de Girona. Els dos m’ho varen fer saber de paraula. Era al final del franquisme. Amb aquests antecedents vaig aplicar també el mínim esforç i no vaig anar a votar. Però aquesta si va ser una abstenció bel·ligerant.

El 9-N de 2014, militant ja feia anys d’ICV, vaig creure que la democràcia era quelcom més seriós que el que es va fer aquell dia. He parlat de la meva militància, perquè el duo que manaven a ICV el sr. Herrera i la sra. Camats, si que varen anar a votar i varen explicar inclús el sentit del seu vot, si/no el sr., i si/si la sra. La meva abstenció aquí també va ser bel·ligerant.

Agost, 2017



(Proper capítol: El referèndum del 1 d’octubre)

lunes, 10 de julio de 2017

Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de l’Escala: una experiència maravellosa

Era el novembre de 2012 quan a la Biblioteca de l’Escala ens va venir a fe una xerrada la Marta Afuera de la PAH de Girona.

Ja havíem llegit el llibre de l’Ada Colau i el seu marit.

Ven aviat vàrem començar a reunir-nos setmanalment a casa de l’Albert un noi, professor de Història a qui li agrada la política i la seva dimensió social. Vàrem començar a fer feina, cada vegada més. Al final el pis es va fer petit i l’Ajuntament ens va cedir un espai a can Masset.

La cosa va anar a més, amb desnonaments pràcticament setmanals, però nosaltres evitàvem el llançament (parlant clar, ningú anava al carrer). Es va incorporar gent nova. Alguns d’ells no puc deixar de nombrar-los, com la Joana i en Josep Lluis, amb una preparació tècnica i una capacitat d’ensenyar inesgotables. No vull rebaixar mèrits als altres, tots disposats a col·laborar. Des de qui es cuida del tema econòmic ( no cobrem res, però necessitem diners i ningú ens subvenciona) com els que es cuiden del tema ocupa (amb c no amb k).

L’assistència a les accions molt diverses, per mi ha anat molt bé, en canvi  la resta de companys creuen que com que no hi participa la majoria hi ha freeriders ( en espanyol polizones). Els que, modestament, hem practicat activisme en altres temps sabem que sempre som una minoria i, que sí, que hi ha molts freeriders de tal manera que ja es un tema que si ha de contar. Com també molta gent ha abandonat, entre ells les dos primeres portaveus de la Plataforma. Tot això es d’una normalitat absoluta.

Continuaria amb celebracions de aniversaris de la PAH, amb els dolços del Marroc, cants i fins alguna dansa, però no acabaria.

Tècnicament la feina de la PAH es impecable. Políticament no hem sapigut fer complir a l’Ajuntament amb la llei, sí, sí la llei. I a sobre alguna desqualificació a alguna persona en concret. Incompliment de les reunions pactades. Promeses propagandístiques incomplertes (els 60 habitatges, etc.). Insensibilitat de lo que representa per una família estar en una situació il·legal, lo que representa pels menors d’edat davant els seus companys. Ser ocupa es ser “diferent”.

Primer ens varen convocar per una reunió amb l’Alcalde després de saltar-sen 4 (no  l’Alcalde en aquest cas). Després de subcontractar la part d’habitatge dels Serveis Socials a una empresa SER·GI ( subcontractar: es paga un preu a una empresa que paga menys de lo que rep a els treballadors que fan la feina, en aquest cas una treballadora, que a més treballa bé).
  
Jo que era de la Comissió d’Activisme vaig proposar no anar a la reunió fins que es treies una dona i els seus dos fills d’una pensió, que no es la forma de col·locar a la gent després  d’un llançament, o de que vingués a la reunió setmanal algun regidor del govern. No era demanar massa, la meva proposta va ser rebutjada democràticament, i varen anar a la reunió, mes promeses. Altres propostes de accions que jo creia que el Ajuntament no aguantaria, no va caldre ni votar pràcticament, feien riure.

L’ultima jugada del Ajuntament va ser que va rebutjar enèrgicament la proposta de l’empresa SER·GI de fer una xerrada-debat a la Sala d’Actes de l’Ajuntament pel passat 27 de juny, explicant el diagnòstic i el pla d’actuació del tema del habitatge al nostre poble. El Consistori va dir que després de l’estiu. Es van fer propostes d’accions, però cap va arribar ni tant sols  a ser votada. Sembla que la PAH en el tema d’activisme també li va bé les vacances de l’estiu. Les accions necessiten públic i, quan millor que l’estiu?

En fi, sense cap sentiment de rancúnia, jo deixaré la PAH fins passat l’estiu. Suposo que els companys continuaran. L’agost es inhàbil pels jutjats (tema que no he explicat però que hem treballat molt i amb molts bons resultats) i em sembla que som millor tractats pels jutges que pels regidors del nostre poble.

En fi, bona feina a la PAH. Estic convençut que el consistori alguna cosa farà que puguem aplaudir.

Fins el 26 de setembre, passat l’estiu, al lloc, dia i hora de sempre.

Una forta abraçada


  

viernes, 30 de junio de 2017

Guanyar perdent, Ferrando “El Tigre de Elche”

Catalunya perdrà el combat del referèndum davant l’Estat espanyol. La majoria de gent ho sabem, inclús molts dels que diuen que es votarà, que guanyarà el si i que serem independents.

Ferrando “El tigre de Elche” era un boxejador que l’any 1965 es va enfrontar a Robinson Garcia, boxejador cubà amb un palmarès extraordinari. Els dos eren noctàmbuls i portaven mala vida. Els amics de Ferrando li dèiem que el cubà li fotria una pallissa que seria un escàndol. Però ell deia “me ha dicho Bernabeu ( el seu preparador) que perdiendo saldre ganando”.


El combat va ser a 8 assalts i en Ferrando el va perdre per punts, li va quedar una cara com un mapa, tal com es veu a la fotografia.



Després del combat que va aguantar dret i rebent de valent, l’hi varen caure sucosos contractes.

Va arribar a boxejar amb Fred Galiana, campió d’España i d’Europa, també va acabar el combat, perdent clar, però aguantant tot el combat. Va fer diners desprès del combat amb Robinson Garcia. Naturalment s’ho va petejar tot amb dones, alcohol etc. etc., però va ser la seva opció, va morir als 57 anys.

Al final el referèndum de Catalunya del 1 d’Octubre serà una manera de guanyar perdent.
 
Després del 1 d’Octubre en tornarem a parlar de Ferrando “El Tigre de Elche”, i a lo millor del torero Guerra (“Guerrita”)