jueves, 27 de febrero de 2014

EVOLUCIO SOCIOECONÒMICA DE L’ESCALA EN LA CRISI ACTUAL


Quadre 1
(Xifra)

La població de l’Escala ha anat augmentant amb el temps, degut al turisme i la bombolla immobiliària inherent. El màxim va ser l’any 2011 amb 10.554 empadronats, el 2012 va baixar 46 persones i veurem l’evolució. El padró al 1996 era de 5.266, al 2011 exactament el doble, només amb 15 anys. Podem pensar que la tendència serà lentament a la baixa o a la estabilitat.



Quadre 2




(Xifra)

Any 2012
Persones de 16 a 65 anys: 7045 .Actives: 3390

Les actives representen només un 48% de la gent amb edat de treballar, quan l’ultima EPA del 2012 senyala per la província de Girona un 63’53%. Aquesta baixa taxa d’activitat podríem explicar-la per l’estada de persones amb edat de treballar que no els hi fa falta i estan al nostre poble perquè els hi agrada (turistes residents).
Les població activa han patit un descens a partir del 2009 després d’un increment d’anys i ara estem com el 2007 i sembla que baixant.


Quadre 3
(Xifra)

Clar descens a partir de 2007, després d’anys d’augment. Ara estem per sota del 2005. Necessitem menys treballadors, que en l’època de la bombolla de la construcció.


Quadre 4


(Xifra)

De l’any 2007 al 2013 s’ha més que duplicat el número de persones aturades. Del 2012 al 2013 (desembre) ha baixat 12 persones, segurament pel descens de persones actives.


Quadre 5

(Elaboració pròpia a partir de Xifra)

El percentatge d’aturats sobre la població activa no ha parat de pujar des de 2007 d’una forma espectacular. Del 9% al 23%. De fet en l’evolució de la nostra vila serà mes important el nº d’aturats que el percentatge, degut a una aturada de l’expansió.


Quadre 6














(Idescat)

Del 2001 al 2008, en set anys es duplica la renda per persona. Naturalment indica un gran enriquiment del poble, però en general la majoria de persones no han duplicat la seva renda, el repartiment ha sigut desigual. El 2009 se inicia un descens que continua el 2010 i que possiblement continua encara, però detectats la quantitat d’escalencs que estan amb moltes dificultats econòmiques, es fàcilment deduïble ( la renda personal mitjana del 2010 es de 16376euros/any) que el repartiment es escandalosament desigual. De fet això mateix passa a Catalunya i España, augmenta l’índex de Gini que mesura la desigualtat.

martes, 25 de febrero de 2014

EMBOLICA QUE FA FORT !



Fa uns dies la Generalitat de Catalunya (GdC) ha fet pública la resolució (64/2013, de 15 abril) de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), sobre l’adjudicació de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de l’Escala. Fem una mica d’història:

L’octubre de 2012 la GdC posa a concurs l’adjudicació de la gestió de l’ABS que des de feia 12 anys era gestionada per Fundació Salut Empordà (FSE) empresa privada sense ànim de lucre que va substituir l’ Institut Català de Salut (ICS), empresa pública encara existent. Al concurs s’hi presenten la FSE i l’empresa privada amb ànim de lucre Eulen.

La GdC adjudica la gestió a Eulen el gener de 2013. Eulen presenta un pressupost anual de gestió 8.000 euros més barat que el de FSE, sobre 2.449.890,83 euros d’import total anual. Els 8.000 euros són estalviats, totalment, en el capítol de  “tires reactives” com es pot veure al quadre adjunt (les tires reactives són uns paperets que es mullen en un pot d’orina o sang i que segons el color que queden donen informació). En tots els altres capítols coincideixen al euro tots dos pressupostos. En resum: FSE ho fa per 1’83 euros mes barat que el previst per GdC i Eulen per 8.000 euros mes barat.  Tot l’estalvi en tires reactives!!!!!!! . No cal que riguin que això és per plorar.
 
El febrer de 2013 la FSE recorre a l’OARCC que és un organisme de la GdC. Ho sigui que un organisme de la GdC té de dir si la GdC ho ha fet bé. Atents, continua l’espectacle. Parlant d’espectacles,  l’organisme en qüestió es unipersonal i el seu titular es el Sr. Juan A. Gallo Sallent ( amb un currículum impressionant  sobre contractació pública, fet sobretot a Europa) i fill d’un conegut presentador de radio i televisió,  el Sr. Federico Gallo (e.p.d.), presentador de ¿Quien es quien? i del Festival d’Eurovision de 1968 que va guanyar  la Massiel amb molts “points”, més que els de Eulen.

De les vuit qüestions que la FSE exposa com incorrectes en el recurs interposat,  la resolució del Sr. Gallo  només en menciona una, expressant que no li cal entrar en les altres set i mostra literalment la seva sorpresa per la forma de puntuar, i amb aquesta sola qüestió ja contradiu i tomba la decisió de la GdC, (“sorprèn molt no només a la part actora sinó també a aquest OARCC”)

 GdC contra GdC. “Kramer contra Kramer” , cinc Oscars. Continua l’espectacle.
Eulen, el juny de 2013, recorre a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  (TSJC), aquesta Sala la presidia  el magistrat José Joaquín Ortiz Blasco,  a qui fa una setmana han obert judici oral al Tribunal Suprem per estar implicat en el cas d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) amb Oriol Pujol de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) també imputat. Segons el Suprem l’acusat “ assessorava de manera permanent la Generalitat sobre assumptes que necessàriament havien de resoldre’s judicialment en la secció que presidia, fins i tot recursos en els que era ponent”

Qui ens defensa de caure en mans d’una empresa privada amb ànim de lucre? Un advocat de la FSE, fundació presidida per l’alcaldessa de Figueres de CDC, que és el partit de Govern de la GdC, que és qui va  adjudicar la gestió de l’ABS de l’Escala a Eulen, de forma “que sorprèn” (segons l’OARCC).

En resum si ho donen a Eulen tindrem de fer una recol·lecta per defensar-nos davant del Suprem. O que torni l’ICS com a Roses, Bàscara o Sarrià de Ter.

SIGLES:ABS (Àrea Bàsica Salut), CDC (Convergència Democràtica Catalunya), e.p.d. (en pau descansi), FSE (Fundació Salut Empordà), GdC (Generalitat de Catalunya), ICS (Institut Català Salut), ITV (Inspecció Tècnica de Vehicles), OARCC (Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals Catalunya), TSJC (Tribunal Superior Justícia Catalunya)


lluis ciprés paltré

 l’Escala setembre 2013