lunes, 23 de junio de 2014

ELS  IAIOFLAUTES  COM  EXEMPLE D’ACCIO COL·LECTIVA

Aquest fenomen neix com una conseqüència del moviment 15-M, logotip que fa referència al 15 de maig de 2011 quan a diferents ciutats d’España es varen produir manifestacions en contra de l’actuació dels banquers i dels polítics, i que va acabar amb una acampada que va durar molts dies a la Puerta del Sol de Madrid i a la Plaça Catalunya de Barcelona. Les persones que  formen part d’aquest moviment varen rebre el nom d’ “indignats”, en relació al llibre de Stéphan Hessel “Indignez-vous!” que va aparèixer a França l’octubre de 2010 i va ser traduït al castellà i català (“un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacifica“ ) (1)

Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid,  va batejar de forma despectiva als manifestants amb el nom de perroflautas. Segons el “Diccionario perroflauta – español” de Pablo Molina (Libertad Digital), perroflauta vol dir: ”Indignado, concienciado, rebelde con causa, la esperanza de la humanidad de que otro mundo es posible. A veces se lava.”(2). I ja seriosament la “Fundación del Español Urgente “assessorada  per la RAE el defineix com: ”tipo de persona, habitualmente joven y con aspecto descuidado, que puede verse como un hippy en su acepción mas moderna, suelen llevar perrros y tocar la flauta.” (3). A final dels anys 90 a Madrid existia un grup de rock amb aquest nom.

L’octubre de 2011 un grup de jubilats de Barcelona, la majoria d’ells amb antecedents de lluitadors per la democràcia en temps de Franco des de moviments d’esquerra o des del món sindical, decideixen que tot i la seva edat encara poden lluitar per els seus nets, i aprofitant el malnom d’Esperanza Aguirre el transformen en iaioflautas. Canvien “perro” per iaio que familiarment vol dir avi.  
Tal com hem dit els iaioflautas van néixer a Barcelona i actualment s’han estès a tot l’estat espanyol. Hi ha uns catorze grups:  Madrid, Mallorca, Granada, Sevilla etc. Aquest moviment el formen unes mil persones, 500 a Catalunya de les quals 300 estan a Barcelona.
L’ adhesió és voluntària i gratuïta, no es fan carnets. Per la comunicació s’utilitza  primordialment els e-mails  i com a segona opció el telèfon. No hi ha jerarquització, l‘organització és horitzontal amb responsables d’extensió, de comunicació, de material, etc. Les accions de protesta són consensuades en assemblea, dirigides contra els bancs (tema preferents), contra la Conselleria d’Interior (violència no justificada dels mossos..), contra els transports públics (augments de preu), entitats de joc financer (borsa) i d’altres.

La filosofia del grup es l’acció contra la progressiva destrucció pels governs (Espanya, Catalunya, Europa...) de l’estat de benestar aconseguit fins ara (béns públics). Es fan reunions, debats i discussions. Però el que els caracteritza es l’acció, la desobediència civil no violenta i l’ocupació d’espais públics o privats que crea distorsió de l’activitat normal del lloc escollit. L’acció l’anomenen “travesura”. Aquesta acció es portarà a terme desprès d’una planificació i estudi fet per unes poques persones. Una vegada decidida l’acció en concret (els temes a tocar sí que tenen el consens de l’assemblea) es dona una cita a tot el grup que no sap quina és l’acció concreta (entremaliadura) ni el lloc a on es desplaçaran, per evitar filtracions. Els encarregats de triar l’acció tenen tota la confiança del grup. Hi ha una clara finalitat que és entregar una carta o un manifest o parlar amb una persona en concret i un cop aconseguit es finalitza l’acció.
Els encarregats de la comunicació del grup, prèviament han avisat als medis d’informació i des del mateix grup s’utilitzen mòbils, fotografies, vídeo i l’internet per difondre en el mateix moment tota la informació de l’acció.

El grup no és excessivament gran ja que es tracta majoritàriament de persones jubilades, el 19,1% de la població de Catalunya és jubilada (4).

És  homogeni al tractar-se de jubilats. No es toquen temes que podrien dividir el grup: partits polítics, idiomes, (la marca iaioflautas es mig en català i mig en castellà). Temes polítics com la independència de Catalunya es deixen fora, l’onze de setembre  el grup com a tal no va anar a la manifestació ja que es demanava la independència i això podria dividir-lo.

El grup té incentius selectius de tipus positiu:

Pràcticament tots els elements del grup són decisius per l’obtenció dels resultats. Això reporta incentius selectius de tipus moral (5).

Un problema conegut dels jubilats és com omplir el temps lliure que tenen, sobretot al principi de la jubilació, cal sentir-se útil. Hi ha un procés de “pèrdues” propi de l’edat i s’hi suma la pèrdua del rol que es tenia quan es treballava, és un “rol sense rol” (6). Aquesta pèrdua d’ identitat,  pot retrobar-se en l’acció col·lectiva, per tant,  més que beneficis del bé comú, es busca el benefici propi de reforçar la identitat (5) Aquest benefici és privat, no és públic.

Un altre incentiu selectiu positiu és  “deixar un món millor als nostres nets” (7). Busquen un bé comú però pensant en un bé privat que són els seus néts, aquests són molt importants per els avis. Recordem que són iaios.

Un tercer incentiu podria ser l’important protagonisme que tenen als mitjans de comunicació: tots els diaris, ràdios, televisions inclús estrangeres com RTL i TF 3, etc. El diari Wasinghton Times del passat 8 de novembre informava en un titular i subtitular amb fotografia inclosa:  In Spain, they’re never too old for a revolution. Seniors take “actions” on budget cuts,  per posar un exemple. És natural pensar que els individus del grup sentin una satisfacció important al veure que els seus actes tenen tanta difusió. El fet que la gent d’aquesta edat faci accions on sovint cal la intervenció de la policia, és el que en periodisme s’anomena “ home mossega a gos”.

Olson tampoc descarta la possibilitat de l’altruisme, però ho creu poc freqüent. La freqüència de l’altruisme en les accions col·lectives és un tema controvertit, hi ha d’altres autors que han tocat el tema: “la inmensa mayoria de las acciones, aún las de las personas más nobles, tienen motivos egoistas, y no hay que lamentarse por ello...” E. Fromm, (8)

Es curiós que amb la teoria d’ Olson es pot explicar perquè  l’acció col·lectiva del proletariat que preveia  la teoria marxista no s’ha produït.(9) 

Queda clar que les TICs són una arma important per aquesta mobilització col·lectiva. Utilitzen bàsicament les xarxes socials, e-mails, twiter i facebook


(1) ”Indignez-vous!”  Stephan Hessel ,Indigene Editions ,Oct 2010. En català Editorial Destino,2011, pròleg de Jose Luis Sampedro.
(2) Libertad Digital, Suplemento fin de semana, 24 junio 2011.
 (3) lavanguardia.com, 25 maig 2011
(4) Idescat, 2007
(5) “Decisión racional y acción colectiva”, Ludolfo Paramio, (CSIC, Madrid)
(6) ”Gerontologia social” Moragas R., ed. Herder, 1991
(7) viviendolacrisis.blogspot.com “Entrevista a los iaioflautas” 15-08-2012
(8) “ El arte de amar” E. Fromm,1991, Ed. Paidos
(9) “Mancur Lloyd Olson: un científico social”, Demmel et alt., Actualidad Economica,any XIX, n. 69. University of North Carolina.
(lcp_1333)