Argumentari que he
rebut sobre el TDAH
1- sí és un diagnòstic inventat. com tots a salut mental. hi han unes
alteracions de l'experiència, el llenguatge i/o el comportament (alteracions en
relació a una norma que considerem 'entre tosts' comuna, sigui estadística,
adaptativa al mitjà o normativa) i la medicina/psiquiatria les agrupa per
fer-ne un síndrome que es repeteix amb un mateix patró, una mateixa evolució,
nua mateixa resposta a tractaments, un mateix pronòstic, etc. Però no hi ha cap
marcador biològic específic a cap transtorn mental. Tampoc al TDAH. No hi ha
cap coneixement demostrable de la patofisiologia del transton. No hi ha cap
coneixement específic ni a nivell genètic, ni estructural ni
anatomopatològic. Per tant no és coneix causa. Per tant, ¿és una enfermetat?.
Això depen de la definició d'emfermetat, de malaltia, de transtorn o de
síndrome. Dit això:
2- penso que dintre dels diagnosticats de TDAH hi ha gent amb problemes
diversos. estic segur que hi han nois amb un problema estructural cerebral amb
uns simptomes molts concrets (de fet si tornem a la història del naixement
d'aquest diagnòstic eren els diagnosticats llavors i portats per neuròlegs). però
també hi ha una part de nois 'moguts' que no tenen perquè ser malalts. Hi ha un
sobrediagnòstic actual en tant els comportaments (inquietut, impulsivitat,
hiperactivitat...) són absolutament inespecífics i que hi hagi un o un altre
comportament en una societat també depen d'aquesta societat (del que s'espera
dels nois, del que se'ls exigeix, en definitiva de multitud de factors
socials).
3- pel que fa al tractament: clar que les anfetamines milloren. també a mi
si me les prenc. a medicina molta gent se les prenia per estudiar. tenen un
efecte cerebral concret (milloren atenció, focalitzen la concentració). però
aquest efecte farmacològic no s'ha de prendre com la senyal de que hi ha
enfermetat. quan es donen potenciadors cognitius (ara nmolt de moda) a gent
gran, ¿és perquè estan malalts? ¿malalts de vellessa?. les anfetamines
(rubifen, concerta, atomoxetina) tenen efectes secundaris greus, s'ha de tenir
en compte. adicció, cardiotoxicitat, insomni, risc de psicosi...
4- per mi, lo greu d'aquest protocol és que vol implantar, imposar, nua
forma de veure, diagnosticar i tractar, problemes que no tenen una causa
coneguda, imposant el model biologic reduccionista. això és un clar exemple de
BIOPOLÍTICA. derivant la causa a l'interior dels individus, els governants no
han de moure res a nivel social, polític i econòmic. el problema està als
individus defectuosos, els mediquem i encara treiem un rendiment econòmic...
més car seria modificar estructures educatives, familiars, laborals, socials i
econòmiques.
i que consti que no m'hi poso amb els pares i mares i el que han de fer.
penso que és més complicat que això i el problema arriba més lluny d'ells. el
que volen és que el seu fill rendeixi per poder estar el millor possible el dia
de demà. és lícit. la questio és si s'ha de fer ficant-se medicacio. aquesta és
la tendència actual...
Anònim
Agost 2015
Comentaris
al argumentari que m’han enviat. En cursiva textual del argumentari
Punt 1.- “ sí
és un diagnòstic inventat, com tots a salut mental” Torna la
antipsiquiatria, gracies a Deu. No hi ha malalts mentals, si no tens un diagnòstic
no ets malalt. Ets una persona que actua diferent de les altres (Fernando
Savater dixit, al celebrar els 100 anys del Manicomi de Salt). Si no ets un
malalt no et cal un metge, si les conductes que fas son una mica estranyes amb
un psicòleg passes i sobretot cap medicament. “No hi ha cap marcador biològic específic a cap trastorn mental” Veritat com un temple; no hi ha
depressions hi ha tristesa. No hi ha esquizofrènia hi ha conductes diferents.
No hi ha bipolars: hi ha persones que uns dies estan contents i altres tristos.
Ens faltava una nova onada de antipsiquiatria, benvinguda.
Punt 2.- Sobre el TDAH, “hi ha gent en problemes diversos” el Dr. Letamendi a sortit de la
seva Plaça de Barcelona i ens ha recordat “que no hi ha malalties si no malalts”.
“Hi ha un sobrediagnostic”, si hi ha
un sobrediagnòstic és que hi ha un diagnòstic que s’utilitza malament. Però no havíem
quedat que el diagnòstic era inventat ? El diagnòstic es un etiqueta i els
verdaders antipsiquiàtres (que no antipsicòlegs) tenen de rebutjar les etiquetes,
només faltaria que ens etiquetessin com els pots de melmelada.
Punt 3.-“ Pel
que fa el tractament: clar que les amfetamines milloren, també a mi si me las
prenc” i a mi. El que passa que també quan érem estudiants hi havia algun
cas, que després de prendre la “Centramina”
o la “Simpatina” ( 10 i 5 mg, respectivament), es quedava tan tranquil que
inclús es posava a dormir sobre el llibre. Els que tracten cocaïnòmens saben
que hi ha casos que quan els hi pregunten perquè la prenen diuen que es perquè
es queden tranquils i per contes d’anar com una moto a la discoteca a lligar es
queden a casa a veure la TV tan ricament amb
una birra de companyia. Sabeu quin diagnòstic inventat tenien de petits
? Segur que ja ho heu endevinat. En quan els efectes secundaris completament d’acord.
Recordar que el medicament que ha portat mes gent al cementiri es l’àcid acetil-salicílic
(Aspirina), Laporte dixit.
Punt 4.- “BIOPOLITICA”gran
concepte creat per M. Foucault, però clar Foucault era Foucault. Recomano
llegir “ Histoire de la folie a l’âge clàssique”
¡¡ Visca la antipsiquiatria (que no
antipsicologia)!! Que si l’utilitzem bé millorarà la psiquiatria actual, però si
l’utilitzem malament farem el ridícul com Fernando Savater. De Foucaults i de
Bassaglies en hi ha pocs.
lluis cipres, psiquiatre jubilat, antipsiquiatre en actiu
agost 2015
