miércoles, 28 de diciembre de 2016

Un modelo posible de atención psiquiàtrica.

Antecedentes

Ley General de Sanidad 14/86 de 25 de abril,  establece la integración de la asistencia psiquiátrica en el sistema sanitario general (Sistema Nacional de Salud).

La Ley de Ordenación Sanitaria de Cataluña 15/1990, de 9 de Julio (LOSC), marco normativo y jurídico que establece en su Disposición Adicional Sexta la integración de la asistencia psiquiátrica en el sistema de cobertura del Servicio Catalán de la Salud.

La provisión de los diferentes servicios en Cataluña es mayoritariamente privada, con una composición muy heterogenia que abarca desde las fundaciones benéfico-privadas, sin ánimo de lucro, organizaciones religiosas, asociaciones de profesionales, hasta las cooperativas de trabajadores

La Psiquiatria Comunitaria, nace con la psiquiatria sectorizada en Francia durante la Ocupación, en algunos asilos de la llamada Francia «libre», como el de Saint-Alban, experiencia impulsada por Lucien Bonnafé y Francisco Tosquelles (psiquiatra catalán, de Reus, exiliado) o el de Fleury-Ies-Aubrais, dirigido por Daumezon. Se trataba de psiquiatras marxistas en su ideología y eclécticos en su ejercicio profesional, para los que el hospital psiquiátrico al uso, lejos de ser un instrumento de curación, era en sí mismo un factor de cronicidad de la enfermedad mental. (1)(2)

A partir de la Conferencia Internacional sobre Atención Primaria en Alma-Ata (1978) se reorienta todo el sistema sanitario y el nivel primario se consolida como la puerta de entrada a todo el sistema, el cual debería garantizar el abordaje integrador de los problemas psiquiátricos.

Por último, Tansella (1986) define la psiquiatría comunitaria como un sistema de cuidados dedicado a una población definida, basado en un servicio completo e integrado de salud mental, que incluya consultas externas, centros para entrenamiento de día y residenciales, alojamiento en hogares, talleres protegidos y unidades de hospitalización en hospitales generales; de forma que asegure, a través del trabajo en equipo multidisciplinario, el diagnóstico precoz, el tratamiento temprano, la continuidad del cuidado, el soporte social y la estrecha colaboración con otros servicios sanitarios y sociales basados en la comunidad y,
en particular, con los médicos generales.(3)

Ha de reafirmarse el carácter público de todos los bienes y servicios sanitarios, tanto en su titularidad como en su gestión. Sin excepciones, sin ambigüedades, sin matices. La salud es un bien colectivo y su protección es un derecho de todas/os, es la expresión y base del igual valor de las personas, es condición para el desarrollo económico y social. Si las personas no son privatizables su salud no debe ser objeto de negocio.(4)

Sectorización

La psiquiatra de sector corresponde a un modelo de organización que se ocupa administrativamente de los pacientes afectados por patologías mentales en una àrea determinada y de una población de aproximadamente 100.000 habitantes (puede variar, però seria un nº de referencia),  favorece el desarrollo del seguimiento de los pacientes por fuera de los servicios de psiquiatría.

Mientras en Italia y Estados Unidos cerraban los hospitales psiquiátricos (con diferentes intenciones) en los años 70 y 80, en Francia se organizan la reforma y la humanización de los hospitales. Los muros se flexibilizan, el cuidado reemplaza al aislamiento. Se crea un dispositivo de tratamiento de proximidad cuyos principios son la continuidad de cuidados, la facilidad de acceso y la igualdad frente al tratamiento. Todos estos principios tenían un hilo conductor: no contentarse con guardar al enfermo, no solo asistirlo sino curarlo y llevarlo al seno de la comunidad social. Es a partir de ese momento cuando se pone en marcha la política de sector. (5)

En los años 70 y 80 tambien des de el Hospital Psiquiàtrico de Salt (Girona), se inicia una campaña de salir de las paredes del “manicomio” e ir a la comunidad. Psiquiatras que despues han tenido repecusión a nivel de España i psiquiatras catalanes ( no daremos nombres) iniciaron  este proceso, que hace que hoy a nivel de Catalunya podamos decir que el modelo de Girona puede ser un modelo de referencia en toda Catalunya. Se siguó el modelo de sectorización que el psiquiatra catalan Tosquelles (Reus) habia iniciado en Francia. Mientras los que nos formabamos como psiquiatras en Barcelona teniamos como libro de referencia el “Tratado de Psiquiatria” de Enric Hey psiquiatra catalan/francès (Banyuls dels Aspres).

Como minímo la estructura (esqueleto) de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les Comarques Gironines (no entraremos en los recortes ni en la falta de recursos) es para mi un buen modelo para la Atención Psiquiàtrica Pública en Catalunya, dentro del Servei Nacional de Salut.

Panorama actual

En la provincia de Barcelona con cinco  millones y medio de habitantes, la atención psiquiàtrica esta dividida entre múltiples empresas privades y públicas. En Barcelona Ciudad de los 19 Centros de Salud Mental (CSM), 11 son privados y 8 públicos.

En la provincia de Tarragona con casi ochocientos mil habitantes le entidad privada Pere Mata domina la assistència psiquiàtrica ambulatòria i hospitalària.

En la provincia de Lérida con casi medio millon de habitantes se queria crear un consorcio con una mezcla de entidades públicas, ICS, Gestion Servicios Sanitarios (GSS), Universidad de Lérida, etc. que despertó la sospecha de que era una manera de disolver el ICS. Se unian trabajadores con diferentes convenios. En vez de crear una nueva estructura bajo el paraguas público del ICS. Se temia la entrada de entidades privadas con/sin animo de lucro. Al final el gobierno parò el proyecto ante la protesta de Marea Blanca. Continuan diferentes empreses públicas, ICS, GSS, Institut,Diagnostic Imatge, Banc de Sang etc. etc.
La atención psiquiàtrica basicamente la da GSS, erxcepto en las comarcas del Solsonés i la Cerdanya que estan en manos de una fundación privada. La atención infanto-juvenil la lleva la Fundación Sant Joan de Deu.
En Lérida el sistema no abarca todas las comarcas y se mezcla de lo público con lo privado, aunque predomina la empresa pública GSS.

Un modelo possible, el gerundense:

En Girona con setecientos cincuenta mil habitantes se cumplen los siguientes preceptos:
Toda la atención psiquiàtrica la hace una única empresa publica al 100%, Institut d’Asistencia Sanitaria,  però regido por derecho privado. No esta bajo el paraguas del ICS como seria deseable. Un unico convenio para los trabajadores psiquiàtricos, però no es el mismo que  el resto de trabajadores sanitarios.
Abarca toda la provincia, excepto la pequeña parte de la Comarca de la Cerdanya que recibe assistència, junto con todo el resto de la comarca de la empresa privada Althaia.

A nivel de Región Sanitaria está organizada en 36 Áreas Básicas de Salud y 7 Hospitales Generales, uno por comarca y 1 hospital con tecnología media-alta (Hospital Trueta).

Los sectores psiquiatricos coinciden con las comarcas: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès- Pla del Estany, Selva interior, Selva marítima, Garrotxa i Ripollés.

Parc Hospitalari Martí Juliá

La hospitalización psiquiàtrica, toda, pasa siempre por el Hospital General de Santa Caterina, situado en el Parc. Las urgències psiquiatricas, todas, son atendidas en el mismo espacio fisico de Urgèncias del Hospital de Sta. Caterina. La colaboración entre el personal sanitario de psiquiatria y el resto de personal de urgències es total. Al principio hubo algunas dificultades però pronto quedo claro que este era el camino.

 La Unidad de Agudos està físicamente en el Santa Caterina, 42 camas, también la Unidad de Agudos Infaltil, 5 camas (desde ayer 10) (7)

Dentro del Parc, en el edificio Til.lers nos encontramos con el Hospital de Día de Adultos, y el Hospital de Día de Adolescentes con 25 plazas respectivamente. Siguiendo en  el espacio del antiguo manicomio (hoy el Parc ), hay la Unidad de Patología Dual con 6 camas y la Unidad de Desintoxicación con 4 camas. 

Tambien el  Servicio de Rehabilitación Hospitalario, que está dividido en dos unidades, Unidad de Subagudos con 50 camas para el ingreso de pacientes con un perfil de trastornos mentales severos y la Unidad de Media y Larga Estancia con 38 personas del antiguo hospital psiquiatrico que no se han podido externalizar.

En otro edificio del Parc hay el Servicio de Psicogeriatría, con 50 camas.

Otra edificació corresponde a Servicios de Discapacidad   Intelectual, que se componen de un Centro Especializado de Salud Mental y Discapacidad Intelectual, para pacientes que tienen problemas en ambas áreas, discapacidad intelectual y trastornos mentales asociados. Una Unidad de Trastornos de Conducta en la Discapacidad Intelectual. 12 camas, unidad hospitalaria para personas con una discapacidad intelectual y con la presencia de graves problemas de conducta y Residencia Til.lers de Discapacidad Intelectual, con 39 plazas residenciales para la discapacidad intelectual y que cierra el proceso de atención a la Discapacidad Intelectual (6)

Servicios en la Comunidad

- Cada una de las 7 comarcas tiene: un CSM, un CSMIJ un Centro de Dia.
                                                                                                                          - Seis comarcas tienen ademàs un Centro de Atencion y Seguimiento a las Adicciones (no lo tiene la comarca de la Selva Interior).  
                                                                                                                          - Cinco comarcas tiene Pisos con Soporte: 3 Gironés-Pla de l’Estany, 2 Selva Maritima i Selva Interior, 1 Alt i Baix Empordà ( no tienen pisos las comarcas de la Garrotxa y el Ripollés). 
                                                                                                                          - Solo dos comarcas ( Girones y Selva Maritima) tienen Centro de Intervencion Precoz en Psicosis

Dos empresas nacidas del IAS en las que trabajan enfermos mentales  :  

- “La Fageda”, cooperativa agrària en la comarca de la Garrotxa 
                                                                                                                          - “Fundació Drissa”, jardineria, limpieza, pintura, huerta etc.

Sobre la protección jurídica de los enfermos :
                                                                                                           -“Fundació Tutelar de las Comarques Gironines”

Personal en la Comunidad

31 Psiquiatras
35 Psicologos clínicos
18 Trabajadoras sociales
13 Diplomadas en infermeria
() Auxiliares de infermeria
() Auxiliares administratives

Los psiquiatras:
- atienden en el CSM y CSMIJ                                                       -                - Acuden una vez al mes a una ABS para coordinarse con los médicos, hablar de pacientes, o teoria que antes han pedido los trabajadores de primaria                                                                                                            - Hacen interconsultes en los Hospitales Generales                                        - Hacen guardias en el Hospital de Sta. Caterina (libran al dia siguiente)
- Algunos intervencion precoç en las psicosis

Psicologos clinicos:                                                                                           - Atienden en el CSM y CSMIJ
- Algunos rotan por las ABS para asesorar personal primaria, pequeñas intervenciones, a veces grupos de terapia,
 Centro de dia
-    Algunos  atienden Trastornos Conducta Alimentaria

Diplomados en enfermeria  
- Atienden en el CSM y CSMIJ
- Administración de los tratamientos prescritos
- Técnicas de relajación, psicoeducativas, preventivas y de promoción de la salud.
- Domicilios
- Centro de dia

Trabajadores sociales:                                                                                -        Atienden en el CSM y CSMIJ 
-          Abordaje social y seguimiento del paciente a este nivel.
-        Coordinan con los colegas de los municipios y los de Hospitalizacion

Auxiliares infermeria
-        Centro de Dia
-        Tareas de rehabilitación
-                Domicilios  

Auxiliares administratives
-                Soporte administrativo  
-        Realiza tareas de recepción, contacto, información y codificación de datos.

MIR, PIR, EIR
En ocasiones y durante periodos de tiempo variables forman parte del equipo personal en formación.

En fin, la Xarxa de Salut Mental i Adiccions de les Comarques Gironines   puede ser un modelo junto a otros possibles,                             

  
(1)         Henri Ey, “Tratado de Psiquiatria”. Ed. Masson
(2)             Rafael Huertas “Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq.” Vol. Xl, N. o 37, 1991
(3)         M. Tansella, “La matriz de la salud mental. Manual para la mejora de servicios.” Ed. Tricastela
(4)    Declaracion Atocha  Madrid, a 26 de abril de 2014
(5)    Piñeiro Jerico,Mª.T.: ”La organizacion de la psiquiatria comunitària en la Sociedad actual (Francia)”, 2012
(6) C. Camps et alt. “La Red de Salud Mental y de Adicciones
del Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de Girona” Cuadernos de Psiquiatria Comunitaria, vol 11, 2012
(7) L'Institut d'Assistència Sanitària dobla el nombre de llits per a atenció psiquiàtrica infantil arran de la crisi econòmica (noticia 27-12-2016, aragirona.cat)



lunes, 5 de diciembre de 2016

Les raons del nostre govern municipal

Ja fa dies que tenim una resposta de perquè no es compleix la llei 24/2015 (art. 5, punt 6), que obliga a donar una alternativa habitacional a aquelles famílies que son desnonades i que tenen reconegut pels Serveis Socials del municipi un risc d’exclusió social pel seu estat econòmic.
“Si donem una alternativa habitacional en un cas, en tindrem que donar-la a tots” (entre cometes d’una conversa, no gravada)
Apunts sobre el tema:

1.- Tantes famílies pobres tenim a l’Escala?
Doncs sembla que si: “que al nostre municipi de L’Escala es donen unes condicions d'emergència habitacional igual de greus, quan no pitjors per als col∙lectius més vulnerables” (Ple Ajuntament 02-03-2015)
PIB per habitant en milers d’euros: l’Escala 16,1 Alt Empordà 20,7, Catalunya 27,6  (Idescat). Algú estranya aquestes dades ?

2.- No tenen confiança amb la valoració de Serveis Socials ?
Si hi ha pobres al nostre poble, hi son. I si hi ha una llei que obliga a alternativa habitacional l’hem de complir. Si no, els vilatans podem començar a no complir ordenances i altres normes municipals, i sempre podrem dir: “Que comenci l’Ajuntament a complir la normativa vigent”. Això es perillós.

3.- Habitatges buits tot l’any: 993 (font: web del Ajuntament de l'Escala) 
Dels 14.994 habitatges que hi ha al poble, descomptats els apartaments turístics, els habitatges de fi de setmana o de temporada i els principals, ens surten els 993. A l’Escala es genera 20.506 rebuts d’IBI (Idescat)
Una altre cosa que no es pot fer, però es fa, es aconsellar a aquestes famílies, empadronades al municipi que vagin a un altre poble menys turístic. Suposo que tots formem un mateix poble. O pot-ser no ? Seria deportació econòmica.

4.- Habitatges dels Bancs
La majoria d’habitatges buits son de Bancs o grans tenidors. A Terrassa amb un govern també socialista, multen i treuen diners per ajudar als més fràgils. Com ho fan ? Pot-ser una trucada, entre socialistes ?
La llei ( 18/2007) permet multar aquets gran tenidors d’habitatge.
I si tenim en compte que el nostre Ajuntament va negociar amb els Bancs  l’any 2015, 2.171.190,79 euros (veure Portal Transparència). Pot aconseguir alguns habitatges per lloguer social, limitat en el temps, o no seguir negociant amb la entitat i fer-ho públic.

5.- Escalencs perjudicats.
Tenim els desnonats i que es queden al carrer i tenen que delinquir per ocupar un habitatge o infrahabitatge.
Tenim els escalencs que han llogat un habitatge i no cobren, avui tot-hom sap que només un jutge pot fer el llançament, i això pot trigar un temps, però a més si hi ha oposició davant  la comissió judicial encara s’allarga més doncs la comissió no pot fer força física ni pot fer actuar la policia. Altre vegada cap al Jutjat i el jutge senyalarà, sense presses, un altre dia, ara sí amb ordre a la policia per col·laborar. Si mentre tant el afectat pel desnonament presenta al jutjat un model de document en el que s’invoca la Constitució, els Drets Humans, la decisió del Tribunal Europeu Drets Humans en el bloc de Salt, “no poden ser desnonats si no tenen alternativa habitacional” i la llei 24/2015, el jutge encara trigarà mes a prendre una decisió. I mentre tant els propietaris del pis, no cobren.
En el nostre poble la PAH, davant una parella de jubilats que els hi passava lo que acabem de relatar, vàrem “negociar” amb l’Ajuntament el mateix dia i vàrem col·laborar amb la comissió judicial, amb l’advocat escalenc que portava el cas i la cosa va acabar mig bé per els desnonats, però bé del tot per la parella de jubilats. Igual en el últim desnonament per lloguer. Be per la jubilada viuda propietària del pis, no tant per la mare i dos fills que els van posar a un Hostal, lloc no massa apropiat per una vida familiar.
Ara tenim casos semblants pendents, aquest any i no voldríem tornar a “negociar” de mala manera. Que els particulars propietaris dels immobles puguin disposar-ne i les persones re- allotjades trobin un sostre i un espai digne.

6.- Els immobles propietat del Ajuntament
Son uns quants (Portal Transparència). No val dir que no estan en condicions. Si volen ja trobarem col·laboradors per dignificar-los. Els propietaris, que som tots els escalencs, tenim l’obligació que aquests habitatges estiguin en condicions per viure-hi, que es la finalitat de tot habitatge. Segons la Constitució, Art. 47
Tot i que preferim els dels Bancs. Perquè els de l’Ajuntament també son nostres i tindrien d’esser per una emergència inesperada.

7.- Activisme
Serà de baixa intensitat però visible i perdurarà en el temps. Desobediència civil, davant una administració que no compleix la llei. Pot semblar poca cosa. Però estem convençuts que no caldrà més.

Un jutjat de Figueres ha reconegut que delinquir (ocupació casa) a l’Escala és estat de necessitat per el problema d’habitatge del poble. Sentim vergonya.

l'Escala desembre 2016

sábado, 24 de septiembre de 2016

MALA PRAXI

1er.cas

-         Malalta: “Dr. Tinc una mica de mal de cap”
-         Doctor: “Li receptaré un medicament que va molt bé “
-         M.:“ OK"
-         Dr:“ Però li haig de dir que és el medicament que produeix més morts al mon”
-         M: “Així, no el vull de cap manera”


El medicament que el metge no li volia receptar era la aspirina i la dada que li va donar és certa.

2on.cas
-         Persona amb Risc d’Exclusió Residencial: “Voldria estar a la llista d' emergències socials, ja que segons vostè compleixo els criteris”
-         Treballadora Social: “ Molt bé, però sàpiga que si signa els papers poden enviar-la a viure a Puigcerdà o Lleida”
-         Persona: “  Així, no el vull signar de cap manera”

La informació no era falsa però depenia de com emplenés els papers la Persona amb Risc...


No direm el nom del metge ni de la malalta en el 1er. cas. Ni el municipi en que va passar el 2on. cas, a on no hi ha ningú apuntat a la llista de emergències socials de la Generalitat

PRESSUPOSTOS AJUNTAMENT DE L’ESCALA

Font: http://www.lescala.cat/- Ciutadà – Portal de Transparència – Gestió econòmica - Pressupost

https://seu-e.cat/web/escala/govern-obert-i-transparencia/gestio-economica/pressupost/pressupost/despeses-per-programa 


Actuacions de protecció i promoció social:
Any 2010: 7,27 %    dels pressupostos.............. 145€/ per persona
Any 2011: 7,62%       “            “                             139€/ p.p.
Any 2012: 7,34%        “        “                                139€/p.p.
Any 2013: 5’42%        “        “                                107€/p.p.
Any 2014: 6,26%        “        “                                107€/p.p
Any 2015: 2,38%        “        “                                  43€/p.p.
Any 2016: 3,20%        “        “                                  63€/p.p.     

Proper dia 28 de Setembre a les 10 hores llançament judicial, amb policia, d’un matrimoni i tres menors (11, 3 i 1 any), escalencs, empadronats. Carrer Muntanya Rodona, nº 13 (Camp dels Pilans).
Us hi esperem per acompanyar-los. Gracies.

l'Escala 24 setembre 2016

      



martes, 6 de septiembre de 2016

L’ESCALA, GRUP CÍVIC

Es defineix com una Plataforma apolítica oberta a tothom. 
Ja comencem malament.                                      
Un escalenc d’adopció, catedràtic de Ciència Política, Joaquim Brugé Torruella, va presentar al nostre poble el llibre “És la política, idiotes”. No és un insult, els grecs quan feien política a l’àgora, deien idiotes als que, podent anar-hi, no hi participaven. 
La Plataforma és plenament política, intenta actuar sobre decisions polítiques del govern municipal. En tot cas s’haguès pogut dir apartidista, en el sentit que persones sense o bé amb afiliació política hi podem participar. De fet hem vist la participació de regidors de diferents grups polítics en l’activitat de la Plataforma, d’apolítics doncs, res. En tot cas, com a màxim, podríem dir apartidista a la Plataforma.                                                                 
Per proposar fer un referèndum sobre les obres hi ha dos camins:
a) 1.520 (aprox.) firmes de persones empadronades a l’Escala majors de 18 anys amb dret a vot a les municipals,
b) 6 regidors que ho demanin al Ple.(veure Llei Catalana 4/2010 sobre Consultes Populars)             
El Ple pot aprovar, o no, el fet de que es faci la consulta un cop proposada per qualsevol de les dos formes.                                        
No veig gens fàcil ni la opció de les firmes ni la dels 6 regidors.  Tot serà soroll només?
 Del milió i pico d’euros que ens estalviaríem, ja pressupostats i aprovats. Què en faríem ?. Els Bancs donen interès 0.
 Al nostre poble no es compleix la llei 24/2015 sobre les persones mes fràgils en els desnonaments, amb criatures menors d’edat. Ho dedicaríem a aquest tema ?
 Que en diu d’això la Escala Cívica. ?
L'Escala, l'endemà de la Festa Major


viernes, 2 de septiembre de 2016

SOBRE L'ABS DE L'ESCALA. NOVETATS

Es confirma l’adjudicació incorrecta i sense possibilitats de recurs de la gestió de l’ABS de l’Escala a l’empresa EULEN, en la sentencia 171/2016 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (sala 5ª del Contenciós-Administratiu),  sobre el recurs 198/2013 que va presentar EULEN contra la decisió de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) d’anul·lar-li l’adjudicació per part de CatSalut de l’ABS de l’Escala.

El 2015 CatSalut va aturar el nou concurs (AP_09/14) en que hi participen EULEN, SARquavitae i Fundació Salut Empordà, licitació que encara està pendent en la web de la Generalitat
https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?idDoc=9468524&reqCode=viewCn&idCap=204113&  com “Anunci de licitació”. Esperem que no es posi en marxa altra vegada, cosa que ningú ens pot assegurar.

La Fundació Salut Empordà continuarà fent-se càrrec de l’ABS, últimament amb clàusules addicionals al contracte de 2006, que es firmen per un any.
La  Fundació Salut Empordà és  una fundació privada, amb un Patronat format per 3 regidors de Figueres, dos consellers del Consell Comarcal, tres ciutadans de Figueres elegits per l’Ajuntament, dos eclesiàstics i cinc persones més elegides pel Patronat que s’hagin significat en l’impuls d’activitats socials i empresarials.

La noticia és positiva, però des de que vàrem crear la Plataforma per una Sanitat 100% pública de l’ABS de l’Escala (i un conveni únic), seguirem lluitant per aquesta finalitat, ara ja integrats a la Marea Blanca.

Festa Major, setembre 2016

viernes, 19 de agosto de 2016

Moció aprovada al Ple del Ajuntament de l'Escala (02-03-15). Es compleix ?

5.- MOCIONS.
Resulta presentada pel seu indubtable interès social la Moció següent:
Proposició dels Grups Municipals de L’Escala de suport a la Iniciativa Legislativa Popular que presenten l'Observatori DESC, les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca de Catalunya i l'Aliança contra la Pobresa Energètica de Mesures Urgents per fer front a l'emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica a petició de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de L’Escala
 Exposició de motius
 I
Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de 200.000 llars tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.
Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. El sobreendeutament hipotecari, de fet, és una de les problemàtiques més punyents. Catalunya s’ha convertit en una de les Comunitats Autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments d’execucions hipotecàries. En molts casos, aquest procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres. A la problemàtica de les execucions hipotecàries s’hi afegeixen les dificultats per fer front al pagament del lloguer.
Segons dades judicials, l’any 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer.
Aquest panorama de vulnerabilitat habitacional es veu agreujat per l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti reallotjar les famílies afectades. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 un 1% del parc habitacional, front al 18% de què disposen els països de l’entorn europeu. L’exigua proporció d’habitatges econòmicament accessibles contrasta amb els 448.356 pisos buits 13% del parc, que segons l’Institut Nacional Estadística es concentren a Catalunya. En aquest context, no és d’estranyar que cada cop siguin més nombroses les ocupacions de pisos buits per part de famílies incapaces de fer front al pagament de l’habitatge.
 Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica entesa com la dificultat per fer front a les factures de subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua. Els preus d’accés aquest subministraments s’han tornat inassequibles per a la població. Des de 2008, la llum ha pujat un 60% i l’aigua un 66%. El Síndic de Greuges a l’Informe sobre La Pobresa Energètica a Catalunya d’octubre de 2013 documenta els impactes socials, sanitaris i medioambientals de la pobresa energètica, i denuncia el sobreesforç que implica l’acumulació de deutes vinculats al pagament de factures de la llar. El mateix informe recorda que Segons l’Enquesta de condicions de vida corresponent al 2011, a Catalunya hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total– que no poden assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada.
Segons dades de l’Associació Espanyola de Ciències Ambientals, només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha passat de 27.359 expedients de suspensió del subministrament d’aigua el 2011 a 72.039, el 2012. Les dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i la pobresa energètica suposen, fins i tot, la pèrdua de vides humanes.
El creixement d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses de subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol —Santander, BBVA, Caixabank, Popular y Sabadell— van tancar 2013 amb un benefici de 7.674 milions. Cal recordar, igualment, que des de que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 milions d’euros a les entitats financeres.
L’Informe Emergencia Habitacional en el Estado Español de l’Observatori DESC i la PAH mostrava com algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes públiques. La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els pisos buits nous a estrenar que resten buits a Catalunya. Aquest diagnòstic es pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els 3 primers trimestres de 2013, l’oligopoli elèctric que opera a l’estat espanyol (Endesa, Gas NaturalFenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir 7.638 M€ de benefici, el doble que el de les elèctriques europees. Només Endesa, principal empresa distribuïdora de la llum a Catalunya, va declarar 1.879 M€ de benefici l’any 2013.
 II
 La manca de satisfacció de necessitats habitacionals i energètiques bàsiques contradiu nombrosos compromisos internacionals assumits pel Regne d’Espanya i per la Generalitat de Catalunya.
La Declaració Universal dels Drets Humans y el Pacte Internacional de Drets Econò- mics Socials i Culturals, a l’article 11, reconeix “el dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloenthi l'alimentació, el vestit i l'habitatge, i una millora contínua de condicions d'existència”.
Segons l’Observació General nº 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, el contingut del dret a l’habitatge comprèn l’accés permanent a “recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per la cuina, la calefacció i la llum”. De fet el dret a l’aigua i al sanejament es troben reconeguts a l’Observació General nº 15. L’Observació General nº 7, per la seva banda, incorpora com a contingut del dret a l’habitatge la protecció contra els desnonaments forçosos, i l’obligació de què els poders públics garanteixin el reallotjament adequat de les persones sense recursos que es vegin afectades per un desnonament.
Aquests continguts generen diferents tipus d’obligacions per a les administracions públiques.
En primer lloc, han de fer “tots els esforços, fins al màxim de recursos disponibles” per satisferlos, atorgant prioritat als “col∙lectius més vulnerables”. En segon terme, han d’assegurarlos no només davant l’administració sinó també front a abusos provinents de particulars. (Observació General nº3).
Molts d’aquests drets i d’aquestes obligacions es troben recollits també a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i el vincula a l’obligació dels poders públics d’impedir l’especulació. Junt al deure de combatre l’especulació, els poders públics han de garantir que el dret de propietat no s’exerceixi de manera anti social (article 33) i subordina tota la riquesa [...] sigui quina sigui la titularitat “a l’interès general”. Aquesta obligació és especialment rellevant tractantse d’entitats financeres i empreses que presten serveis econòmics d’interès general, sobretot quan han estat beneficiàries d’ajuts i subvencions públiques.
També l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que totes les persones tenen dret a viure lliures de situacions “d’explotació i maltractaments”, com les que, de facto, comporten la manca d’un habitatge digne, el sobreendeutament o la impossibilitat d’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. L’article 30, de fet, determina que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis d’interès general”. Per la seva banda, i a l’igual que el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, l’article 42.3 de l’Estatut obliga els poders públics a “vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables”.
Ja en el marc de la legislació autonòmica, la protecció del dret a l’habitatge i l’obligació d’eradicarne els usos anòmals, incloenthi l’habitatge buit, està contemplada a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. L’article 4 d’aquesta llei, de fet, determina que el “conjunt d'activitats vinculades amb el proveïment d'habitatges destinats a polítiques socials” es configuri “com un servei d'interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans”. La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fa el mateix en relació als subministraments bàsics als seus articles 251 i 252.
 III
 El Ple d'aquest ajuntament, considerant que al nostre municipi de L’Escala es donen unes condicions d'emergència habitacional igual de greus, quan no pitjors per als col∙lectius més vulnerables, va aprovar una moció per declarar L’Escala lliure de desnonaments i en defensa activa del dret a l'habitatge.
Igualment, el Ple també va aprovar una moció per a la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d'entitats financeres i altres grans empreses.
Així mateix i per les mateixes raons, el Ple de l'ajuntament va aprovar una moció sobre la pobresa energètica a instàncies de l'Aliança contra la pobresa Energètica.
Text articulat de la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat acceptada a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya en data 13 d'octubre de 2014.
Art. 1. Mesures contra el sobreendeutament de persones consumidores relacionat amb l’habitatge habitual
1. Les mesures contemplades en aquest article tenen per objecte establir mecanismes destinats a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i les famí- lies, i en especial els deutes derivats de l’habitatge habitual. Mitjançant la regulació d'un procediment extrajudicial i, si escau, la d'un procediment judicial, per tal de donar solució a la situació de sobreendeutament en què es trobi la persona física consumidora per causes sobrevingudes. Aquesta previsió es basa en el fet que el dret de les persones consumidores té caràcter de dret bàsic i és objecte d'una especial protecció, conforme preveu l'article 121,1 de la Llei 22/2010 de 20 de juliol, reguladora del Codi de Consum de Catalunya. Aquest procediments es regularan sens perjudici del que estableix la legislació hipotecària i concursal.
2. A l'efecte de la present llei, ostentaran la condició de consumidors les persones físiques que reuneixin les condicions previstes a l’art. 111,2.a de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.
3. Les persones físiques consumidores que es trobin o es puguin trobar en una situació d’insolvència derivada del pagament de l’habitatge poden iniciar els procediments regulats. Aquests procediments seran aplicables a totes les persones físiques residents a Catalunya.
4. La persona consumidora o qualsevol dels creditors podrà sol∙licitar un procediment extrajudicial per la resolució de situacions de sobreendeutament derivades d’una relació de consum. Aquest es gestionarà per les comissions de sobreeendetament, subjectes al procediment administratiu, amb àmplies facultats de decisió atorgades (incloent la capacitat d’establir un pla de pagaments o de reestructuració del deute) i subjectes a la revisió del jutge competent. Es regularà reglamentàriament en el termini de tres mesos el procediment i el funcionament de les comissions de sobreendeutament. El deutor no podrà sol∙licitar la intervenció de la comissió de sobreendeutament si es troba immers en un procediment judicial concursal, així mateix l’inici a posteriori d’un procediment d’aquesta naturalesa haurà de ser comunicat a la comissió que acordarà la finalització del procediment iniciat davant ella.
5. En el supòsit que no s’arribi a un acord per la via extrajudicial s’iniciarà un procediment judicial simplificat en el què es buscaran les fórmules adequades per la satisfacció dels deutes. Aquest procediment judicial simplificat s’iniciarà per la persona física consumidora, que aportarà informació completa sobre actiu i passiu, així com una proposta de pla de pagaments. El jutge, analitzades les circumstàncies del sobreendeutament de la persona física consumidora, la seva bona fe, les raons per les quals el procediment extrajudicial no va finalitzar amb acord i el pla de pagament presentat, podrà instar de nou un acord. En cas que no s’assoleixi acord, si en el termini de 2 anys no s’han pogut satisfer els deutes ni s’ha acordat un pla de pagament, s’iniciarà la liquidació dels actius per fer front als deutes. Aquesta liquidació tindrà una durada màxima d’un any i un cop finalitzada el jutge acordarà la cancel·- lació del passiu no satisfet.
Article 2. Mesures per evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de manca d’habitatge.
1. Les persones i unitats familiars que tot i aconseguir la dació en pagament continuïn en situació de vulnerabilitat es podran acollir al lloguer forçós de l’habitatge executat durant un mínim de 3 anys.
 2. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer podran acollirse al lloguer forçós de l’habitatge per un mínim de 3 anys, quan aquest sigui propietat de persones jurídiques en les seves diferents formes, en especial entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries.
3. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer d’habitatges propietat de persones físiques gaudiran dels ajuts que evitin el desallotjament.
4. Les administracions públiques es comprometran, en qualsevol cas, a garantir el reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat per poder fer efectiu el desnonament.
 Article 3. Mesures per evitar la pobresa energètica lligada a la situació d’exclusió habitacional.
1. Les administracions públiques hauran de garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant 3 anys.
 2. Com a principi de precaució s’establirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.
3. Les administracions públiques establiran els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat per tal d’establir línies d’ajut o descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims de les persones en situació de vulnerabilitat.
Article 4. Mesures per garantir la funció social de la propietat i impulsar la creació d’habitatge assequible
1. L’Administració decretarà el lloguer forçós a persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat durant un mínim de 3 anys dels habitatges en mans d’entitats financeres i agències associades, fons d’inversió i entitats de gestió d’actius que romanguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.
 2. Aquest procediment s’aplicarà de forma preferent a les entitats financeres i de gestió d’actius que hagin rebut ajuts públics.
Article 5: Despeses destinades a habitatge
1.    La Generalitat garantirà que en els supòsits contemplats als articles 2, 3, i 4 les despeses en matèria d’habitatge i de subministres bàsics no podran comportar més d’un 30% dels ingressos familiars disponibles.
 Per tot això els grups Municipals de l'Ajuntament de L’Escala sota signants, a petició de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de L’Escala, elevada proposta al ple de la corporació.
 ACORDEN, per unanimitat:
PRIMER.- Ratificar els compromisos presos per aquest Ple en les mocions anteriorment citades per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica.
SEGON.- Donar suport a la proposta de Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica presentada al Parlament de Catalunya per l'Observatori DESC, les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya i l'Aliança contra la Pobresa Energètica.
TERCER.- Habilitar els espais municipals i oferir els mitjans materials necessaris per a facilitar la recollida de signatures de la ILP
QUART.- Convocar la Taula Municipal sobre Pobresa Energètica i la taula d'habitatge per proposar l’organització d’actes i accions de difusió i suport a la ILP.
Intervencions dels diferents portaveus dels Grups municipals.
Ma. Josep Dubè mostra el seu suport a la Moció presentada i afirma que la lectura de la mateixa i les reunions amb membres de la PAH no ens fan encara ser prou conscients del que suposa el terrible drama de 200.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur i 95.000 que ja no tenen prestacions ni ingressos de cap tipus.
Mostra el dolor que suposa aquest panorama a casa nostra, a Catalunya, quan no és el que caldria esperar del propi país.
 Recorda que l’Ajuntament de L’escala ja va adoptar acords relacionats amb les vivendes en mans de les entitats financeres, amb propostes de lloguer social, que han donat resultats minsos en el nostre cas, prerò ressalta el paper testimonial i de posició municipal.
Afirma una realitat que arriba al fet de llars que no poden assumir les despeses d’aigua, gas o llum, sumits en una situació de pobresa energètica.
En nom del seu Grup (CIU) dóna el seu suport als quatre punts i reclama de l’Ajuntament que faci un seguiment del tema i intervengui quan sigui possible, ja que considera que tenim la posibilitat de canviar les coses per tal de sentir-nos orgullosos del nostre poble del nostre país i dels nostres governants.
Àngel Rodriguez agraeix que a la intervenció precedent s’ha reconegut i recordat el que l’Ajuntament de L’Escala ha fet ja aprovant d’altres Mocions.
Explica que la realitat social supera qualsevol situació imaginable, ja que l’efecte que té la desocupació; que els sous baixen, que la llum ens la puguin tallar no és un altre que la condemna a un aillament social i a una pitjor situació segons els casos.
Per part d’Iniciativa considera que cal treballar per canviar les coses.
En Xavier Ballesta, en representació de Junts per L’Escala, diu que sobren discursos i que, per descomptat, votarà a favor.
Considera que l’Ajuntament ha fet coses; s’ha reunit amb entitats finaceres i amb membres de la PAH, però que queda la sensació d’inactivitat o de inoperativitat en les diferents Mocions i propostes que aprova.
 Pensa que és el moment d’evitar la sensació de que ens donem per satisfets amb el què s’està fent, quan caldria fer encara una mica més per modificar les coses.
Estanislau Puig diu que es va rebre a l’Ajuntament la Moció, per iniciativa d’un Regidor que sintonitza amb la beligerància social de la PAH.
Afirma que ell mateix és conscient del fet que els costos socials tenen conseqüències directes i més immediates sempre per a les classes més necessitades i que no cal perdre de vista que estem patint els efectes d’una alta política, mentre que el paper municipal es redueix a posar parxes en la mesura de les possibilitats.
Denuncia la connivencia dels grans partits amb una política especialment centrada en que l’enriquiment no tenia límits i les conseqüències, danys col·laterals, afecten una i altra vegada les classes més necessitades.
Necessitats que des de l’Ajuntament de L’Escala s’ha intentat pal·liar, colaborant perquè ningú no passi gana i, en aquest sentit, explica que des del 2007 l’Ajuntament de L’Escala ha triplicat el pressupost d’ajuda de 100.000,00 € a 300.000,00 €, dotant-nos d’un servei de banc d’aliments, que té racionalitzada la distribució.
Per altra banda explica que els serveis socials atenen la distribució d’ajuts cap de les peticions aigua llum, beques de menjador..., sense deixar d’atendre cap sol·licitud, mirant de posar per davant la prioritat d’atenció a les persones i manteniment de l’estat de benestar.
Afirma que la gent més activa de la PAH sempre ha tingut al seu costat l’Ajuntament i els Serveis socials.
Explica que en diferents reunions amb directius de Caixa de Pensions i Banc de Sabadell les dades que fan servir de L’Esobre scala pisos per posar en lloguer difereixen clarament de les que ha de disposar la PAH, de manera que caldrà activar la mesa que tenim oberta, aprofitant que el grup de govern està format amb una coalició d’esquerres que pot cuallar en propostes concretes.

Agraeix personalment el treball dels membres de la PAH que són presents; que reconeix assumeixen un paper més actiu i que li són conegudes. 

agost, 2016
( Tan sols els paràgrafs en vermell es obra del transcriptor)