L’Ajuntament va presentar el
passat mes de març un informe encarregat a la Fundació SER·GI sobre els
habitatges buits.
El canal10 de TV
escrivia: “Dels 15.000 habitatges que té l'Escala, 272
són pisos buits
“Dels 15.000 habitatges que
hi ha a l'Escala, 272 són pisos buits. D'aquests, 80 pertanyen a bancs i uns
170 serien propietat de persones estrangeres, és a dir, molt probablement
segones residències”
De segones residencies a l’Escala en tenim 9.929 (Idescat), i són habitatges
utilitzats a temporades per gent no empadronada al poble i habitatges turístics.
Pisos buits són els que no hi ha ningú
empadronat, i porten, com a mínim, dos anys desocupats, sense causa justificada,
consumint menys 6m3 d’aigua al any. No hi ha manera que quedi clar això.
Tenir habitatges buits (segons definició Generalitat) és un incompliment
de la Llei Catalana d’Habitatge i inclús de la Constitució Española, però ja
estem cansats de dir-ho i comprovar el cas que ens fan. Ara bé quan aparques
malament, després clatacak t’apliquen la Llei, hi diuen “es la
Llei.....” Hi ha incompliment
de la funció social del habitatge, tant preocupat que està el Govern pels temes
socials...
En el Ple de 29 agost de 2011 ja es va proposar la
subhasta de la casa Matilde Espinosa i de l’immoble de Carmen Serrats Brunet
(també un vitalici). Sabeu qui era la tal Carmen? doncs la parella del pintor
Ramis. I ara diuen que no es pot vendre perquè es s’ha de museïtzar ( es podria
fer masoveria urbana). Però sembla que un cop morta la Sra. Carme va fer
un document que impedia la venda de l’immoble i que volia la seva museïtzació.
Si no és post-mortem no s’entén que ja el 2011 el consistori pogués subhastar
“can Ramis”
La Salut Pública es defineix com
el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat mitjançant la
mobilització de recursos humans i materials per protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la
malaltia i tenir cura de la vigilància dels efectes dels temes socials sobre el
benestar físic i psíquic (OMS) .
Així mateix, també s’ha d’entendre que la
salut de la població, depèn, en gran part, dels factors estructurals i ambientals,
com ara l’educació o la seguretat, però també de factors lligats als estils de
vida, com el consum de tabac i altres drogues, l’activitat física,
l’alimentació i condicions de l’habitatge. De fet, l’augment de l’esperança de
vida que s’ha produït en el darrer segle a Catalunya s’atribueix en bona mesura
a la millora de les condicions d’higiene, alimentació, habitatge i treball, tot
i que els progressos en el vessant assistencial també hi ha contribuït de manera
decisiva, però menys.
La Carta d’Ottawa
per a la Promoció de la Salut (OMS, 1986) defineix la promoció de la salut com el “procés polític i social global que inclou
no solament les accions adreçades directament
a enfortir les habilitats i les capacitats de les persones, sinó també
adreçades a modificar
les condicions socials, ambientals i econòmiques, amb la finalitat de
mitigar-ne l’impacte
en la salut pública i individual”. Des d’aquest punt de vista, el
concepte de promoció de la salut és un concepte positiu
que posa l’èmfasi en els recursos socials i personals, així com en les capacitats físiques. Per tant, la
promoció de la salut no és només responsabilitat del sector sanitari sinó que implica un ampli ventall de sectors.
La Declaració d’Adelaida (OMS,
2010) fa referència a la importància d’incorporar la perspectiva de salut en totes les
polítiques (STP) atès que es pot
intervenir sobre els determinants de la salut des de sectors que no
són el sanitari (educació, medi ambient, urbanisme, serveis socials, entre d’altres).
La Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) de
l’Escala es 70,2, en relació ala RFDB mitjana de Catalunya que es posa com a
referència a 100 . Estem inclús per sota la
RFDB mitjana de la nostra comarca, tal com va explicar en una magistral i
sorprenent conferència a l’Alfolí de la Salt l’ex-alcalde de Figueres,
l’economista Sr. Armangué.
Aquesta situació de pobresa relativa del nostre
poble en vers els pobles de la resta de Catalunya i de la nostra comarca no és coneguda per
molts escalencs, ni sembla que el consistori tingui masses ganes de fer-ho
notar. Venem la cara A del poble i
procurem no fer massa visible la cara B,
la de les 47 famílies “ocupes” ( no faig servir la k perquè la majoria ho son
per causa social), la precarietat
laboral (tenim 300 persones inscrites a les llistes de l’atur en ple Juliol; font: Xifra), aquesta reserva fa que
les condicions de treball i els compliments de contractes..........:” si no et va bé en tinc 300 que s’esperen”
això diria algun empresari maliciós que per sort a l’Escala no en tenim. O bé
l’estat de neteja de la cara B que
un escalenc tossut, vell rocker, posa constantment en evidència a les xarxes i
programa sortides a Riells de Dalt, amb cert èxit, per visitar aquests barris,
després convida a anxoves i beure. Però inclús en la cara A, algun altre tossut (a qui conec massa bé) ha intentat amb
un èxit relatiu fer complir l’ordenança de l’Ajuntament sobre neteja. L’han
batejat com ”guerra dels contenidors”,
algun dia en parlarem.
M’allargo massa i tot ve del cabreig de la noticia
del passat ple, de que es posa a subhasta la Casa Matilde, propietat de l’Ajuntament,
per dedicar els diners que en treguin a “lloguer social”. Recordem que el
Tècnic d’Habitatge de SER·GI que va presentar el treball, per cert força bo
(excepte no parlar del patrimoni d’habitatges de l’Ajuntament, perquè estan
fora de la Llei), a la pregunta de si obra nova (La Closa del Llop, recordeu),
venda o rehabilitació, va respondre clarament “REHABILITACIÓ”. És un Tècnic
d’Habitatge, que prou coneixem.
Mentre tant a l’Escala hem convocat una plaça de
Tècnic d’Habitatge (3 vegades) amb resultar nul. Perquè serà ?
