domingo, 18 de febrero de 2018

Per una CUP seductora



La CUP es defineix como socialista, feminista, independentista i dels Països Catalans. Els països catalans estan representats en el mapa:





L’independentisme ha de passar a ser expansionista, de moment només tenim dret a votar per Catalunya a les 4 províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Aquest expansionisme, lliga amb l’Internacionalisme del partit  com a forma de relació igualitària, anticolonial i fraternal entre pobles, per la gestió comuna dels afers generals i per la superació dels conflictes internacionals. I això és l’independentisme, no dependre del capital, del patriarcat, i defensar els drets polítics, primer del nostre poble (Països Catalans) i continuar, si podem amb l’expansionisme i defensar drets polítics d’altres pobles germans (Còrsega, per exemple) amb aquest independentisme expansionista m’hi trobo bé. Amb un independentisme que es limita a lo possible, que és redueix en el seu territori, no.
 D’acord que la política ha d’esser independent (Sartori) i que l’Estat ha de desaparèixer (Marx).
Defensar el territori de les agressions, tot el territori possible, si no estaríem en un jardinet.
Democràcia participativa i directa. Dret a l’autodeterminació dels pobles.
Redistribució de la riquesa (Renda Bàsica Universal ). Equitat amb igualtat d’oportunitats.
Llibertat sexual, política de gènere. Reconeixement del treball sexual i del treball reproductiu. Equitat de gènere com a camí cap a una igualtat.
Defensa de les llengües, la cultura, les tradicions acceptades i llibertat religiosa.  
I socialisme. Avui  un socialista no pot buscar el progrés en el joc de les preocupacions patriòtiques, quan en el món sencer  està plantejada la lluita per l’equitat, contra el capitalisme. Tenen de desaparèixer les distincions de frontera, de llengua o de raça, per lluitar tots els treballadors precaris, les classes mitjanes empobrides i el proletariat del món sencer.


jueves, 15 de febrero de 2018

L’Ajuntament de l’Escala, el problema de l’ habitatge i les lleis

La Constitució Espanyola diu en el seu article 47Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat” i en fa a l’Administració la responsable d’aconseguir-ho.

L’article 33 de la mateixa CE diu que el dret a la propietat privada ve delimitat per la “funció social” que es faci de la propietat.

El 128 de la CE diu “1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general.”

El 10 diu “2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”. Naturalment la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 consagra el dret a l’accés a un habitatge digne.

La resposta a les afirmacions anteriors ja la sabem: “la Constitució ,..... la Constitució, .....els Drets Humans, hi ha tantes coses que no es compleixen.........” però intenteu no pagar una multa de tràfic al poble i veureu que no és fàcil sortir-se’n.

Fem un apropament. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 contempla la obligació dels poders públics de facilitar l’accés dels ciutadans a un habitatge digne ( arts. 26 i 47)

La Llei d’Habitatge de Catalunya de 2007 en vigor actualment, Article 5 Compliment de la funció social.... “2. Hi ha incompliment de la funció social de la propietat d'un habitatge o un edifici d'habitatges en el supòsit que: a) Els propietaris incompleixin el deure de conservació i rehabilitació de l'habitatge...... b) L'habitatge o l'edifici d'habitatges estiguin desocupats de manera permanent i injustificada.

I per acabar un article de la mateixa llei al que mai tindríem d’arribar: Article 6 Acció públicaTots els ciutadans, en exercici de l'acció pública en matèria d'habitatge, poden exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació en matèria d'habitatge i de les disposicions i les mesures establertes pel planejament urbanístic referides a l'habitatge.

Patrimoni d’habitatges de l’Ajuntament de l’Escala:Casa M.E., c/ Roses 27, Casa Ronda Padró 22, Edifici Avinguda Montgó, Apartament 23 Edifici Alex-La Clota, Casa R. c/ Perxel 36. (informació de la web de l’Ajuntament de l’Escala).

Quan anem a l’Ajuntament reclamant la rehabilitació d’aquests habitatges desocupats de manera permanent, per fer lloguer social,  la resposta és  “estan en venda”. La mateixa i exacta resposta que ens donen els Bancs quan els hi demanem un habitatge permanentment desocupat perquè el posin a lloguer.
Esperem que molt aviat aquest problema amb el Govern Municipal s’arreglarà, tenim motius per no desesperar-nos amb la dotzena de famílies amb menors que fan d’“okupes” d’habitatges de bancs. De l’oposició només podem dir que ens han dit bones paraules, però cap tipus de mobilització que és el que fa que los coses es moguin, valgui la redundància

lunes, 12 de febrero de 2018

L’AJUNTAMENT, ELS PRESSUPOSTOS, I EL NIVELL ECONÒMIC DEL POBLE


L’Ajuntament de l’Escala esta governat per 9 regidors, 8 del Partit Socialista y un de no adscrit, de un total de 17. El no adscrit va entrar per ICV-EUiA signant un document, que entre altres coses, l’alcalde es comprometia a dedicar, com a mínim un 5% del pressupost municipal a Serveis Socials. Estàvem al 2015 en plena crisi. A l´hora de fer els pressupostos s’hi dedicava un 3,2%. ICV-EUiA va demanar al seu regidor que sortís del Govern, però el regidor lo que va fer va ser deixar la militància al partit.
No se si som conscients que la nostra Comarca, l’Alt Empordà, es la 3ª més pobre de les 42 comarques de Catalunya, només per darrera del Montsià i del Baix Ebre. Amb una mitjana de renda per persona de 12.800€/any, quan la mitjana de tot Catalunya es de 16.500€/any. Però a més, dins l’Alt Empordà, a l’Escala, no arribem a la mitjana de la comarca y tenim una renda per persona de 12.200€/any. Amb aquests números podem dir que som un dels pobles mes pobres de Catalunya. Costa de creure, però només cal consultar IDESCAT.
Tot te una explicació, però ara no es el tema que vull tocar. Des de el 2008 ens hem empobrit molt ràpidament, tant a la comarca com al nostre poble. I un tema importantíssim son les desigualtats, tant a la comarca com al poble.
Qui pateix la pobresa? Naturalment les persones, les mateixes persones que han fet créixer el poble que ens han tret d’aquell poble tan maco de pescadors, que quan agafàvem peix anàvem a pagar la llista que teníem pendent a les botigues de comestibles del poble. Algú ho recorda ara això? Podríem recordar altres maneres de com vivíem però ho deixarem per un altre dia.
Davant d’això sembla que els pressupostos tindrien que, per un part rebaixar el deute, cosa que es fa molt bé, i per altre dedicar mes recursos per les persones que ho passen malament (recordem que tenim 2 Bancs d’Aliments i quasi un vintena de famílies que viuen de manera il·legal en habitatges de Bancs, si els “ocupes”)
Doncs ara repasseu els números dels pressupostos de l’Escala:

- 2010 dedicats a Serveis Socials un 7,27% dels pressupostos: 145€/persona
- 2011    un   7,62%   :139€/  per persona
- 2012    un   7,34%   :139€/    “       "
-2013     un   5,42%   :107€/    “       "
-2014     un   6,26%   :107€/     “       "
-2015     un   2,38%   :  43€/      "       "
-2016     un   3,20%   :  63€/     “         "
-2017     un   3,05%   :  68€/       “
-2018     un   3,56%   :  74€/      “         "

Al 2010 dedicaven el doble de diners a Serveis Socials que ara, el 2018. A mi em sembla que no anem bé.